El temps m’ha fet acostumar-me a pensar de manera diferent, a no creure res del que hem diuen si abans no reflexione sèriament sobre el tema… De vegades no he comprés a les persones, m’han xocat sistemàticament moltes postures, moltes opinions... Però he posat a funcionar l’empatia i he tractat de trobar per quin motiu discrepava.
No se si serà la sort de família en la que he nascut, el ambient en el que ens hem criat, el que ens han dit i en ens han ensenyat... Tot i això no hem considere una creació de ningú, crec que he crescut a partir d’unes bases d’esquerra, que he evolucionat cap a la meua banda i que he sigut, i sóc, crítica. Que mai he jutjat sense saber de què parlava, que els dogmes no van en mi i que crec
que no cal encasellar-se en una banda o un altra per a tot i fins a les últimes conseqüències.
Hem dol la blavor de la ahir es tenyí Espanya, i hem fa por pensar el panorama que quedarà dins d’11 mesos... Però soc conscient de que cal buscar un culpable pròxim d’allò que ve manat de fora, que les coses no s’han fet tot lo bé que es podien fer i que els populars son molt populistes. Aniré fent-me a la idea, quan abans millor...
Però el que ha passat ací no hem dol, senzillament m’indigna, hem dóna ràbia, oix. Es castiga la mala gestió d’alguns i es tolera la corrupció d’uns altres. Les televisions i les ràdios (a excepció de qualsevol mitjà de comunicació pagat per tots el valencians i totes les valencianes, clar) anuncien la revalidació de la majoria absoluta de Camps i similars amb una mescla de “objectivitat” i sorpresa, és un punt i a banda en les notícies, és una postdata, és una cosa a destacar. Tal vegada la ignorància dels valencians sols era coneguda pels que la sofrim en pròpia carn, pot ser des de fora confiaven més en nosaltres que nosaltres mateixa. I si, també m’indigna eixe “nosaltres”, hem fa vergonya viure al país on la corrupció es premia, on els judicis s’ajornen, on es riuen del ciutadans i aquestos poc més que aplaudixen. Hem fa vergonya la meitat del hemicicle valencià (de l’altra hem sent orgullosa) i comence a avorrir aquesta situació tan insultant.
O despertem a les bones o acabarem despertant a crits.
Jo crec que al moviment 15-M li ha faltat un bon llíder. Això ha paregut cops de cec. I ha sigut humillant que tant moviment no haja servit per a res.
ResponderEliminarEntenc la teua ràbia, Maria. A mi em va passar el mateix al 2003. No sé què pensen a ta casa, però des d'ací, dins del que cap, estic contenta i satisfeta per l'entrada d'EUPV i Compromís a l'Ajuntament de València; i l'augment d'escons (de manera considerable i contrapronòstic) a Les Corts.
ResponderEliminarPel que fa al 15-M... tampoc no podem demanar que en 1 setmana canvie el món, però jo no crec que no haja servit per a res. Des del començament dels moviments he estat molt contenta i satisfeta perquè PER FI els joves (i no tan joves) hem mogut el cul. M'agrada això. N'estic orgullosa de tots aquells que han estat allà i han anat a votar. Si no han anat a votar, em sembla hipòcrita...
Crec que en aquest cas ha sigut determinant la Xarxa. Els vídeos de Mònica Oltra que han rodat per internet, especialment.
continuarem tenint PP i seguirem amb ràbia, però és com si jugaren una altra lliga. Hem d'estar contents perquè hi haurà més pluralitat.
Ara bé, la blavor espanyola... asusta. We will see...