Era fàcil tirar a còrrer, oblidar-se'n de tot el que havien viscut els seus ulls, desenpolsar-se de les pors i fer fort el cor...
Però era enrevesada, mai havia triat el camí fàcil.
Es calçà les espardenyes d'estar per casa i es quedà uns minuts sentada enfront del microones deixant anar el cap.
La llet va absorvir en un tres i no res les dos cullerades i mitja de cola-cao i ella engolí el got. Li cremava la llengua, la gola, l'estòmag. Li bollia el cor.
Es debatia entre el deure i el voler des de feia tants dies que havia acabat confonent ambdues coses. Sols trobava un grapat de dubtes que la mantenien desperta durant moltes hores.
:) t'estic imaginant amb el colacao jeje no fa falta que diga que m'encanta com escrius... ;)
ResponderEliminar